Monvínic

En motiu del final del taller de tast de vins (versió DO) amb tota la colla de veteranos, vam decidir anar al Monvínic i tastar algunes cosetes. Certament, en va tenir part de rresponasabilitat el programa del Marcel Gorgori(to) que ens va recordar la singularitat del lloc. Com se sol, dir, és un lloc diferent, no surt barat, però val la pena. en especial si vas amb colla i el plantejament és tastar coses noves i deixar sorprendre's. I així ho vam fer, no sense un inici complicat i maracat per certa falta de comunicació amb la sommelier.
Però per això està un servidor (alias El Mestre), qui va agafar la batutat i va decidir crear una ruta de tast a mig camí entre les classes (tast a cegues) i les recomanacions de la sommelier.
La cosa va anar prou bé, els vins van agradar i... Oh, Sorpresa! Va sortir tot plegat per menys de 20 € per cap. en total, vam tastar 4 vins d'aquí i d'allí. ANEMABEURE:

GEORG BREUER RIESLING 2008
WILLUNGA 100 WINES 2009
TE TERA 2009
QUINTA DA CASA AMARELA 2006

TE TERA 2009, de Martinborough Vineyard

Tipus de vi: vi negre

Collita: 2009

Celler: Martinborough Vineyard

Zona: Martinborough, Nova Zelanda

Varietats: Pinot Noir

Alc.: -

Preu: -

Nota de Tast: 

Capa mitja-baixa, color vermell picota i brillant.

Aromes de fruits vermellsi negres i de criança (vainilla, torrats molt sus) ben integrats amb la fruita. dóna una sensació general de pastisseria amb fruita i un toc refrescant. Intensitat mitja.

En boca és líquid però omple. Bona acidesa però més moderada que en pinot noirs francesos. Bon recorregut i taní suau. Regust de criança. sensació general de frescor i lleugeresa.

Un vi 100% Pinot Noir molt interessant per a començar a entendre aquesta varietat. Segons la meva experiència, quan s'ha començat a tastar vins amb cos, densos i alcohòlics, els pinot noirs francesos acostumen a semblar aigua (aguachirri, com diuen alguns) bruta i suc de raïm verd. En aquest cas ens trobem un vi amb les caracterítiques típiques de la varietat (poca capa, poc tanní, frescor, aromes subtils...) però amb certs elements càl.lids que el fan accessible per a pal.ladars mediterranis, cert regust dolcenc, presència de barrica (vainilles, torrats...).  

Pel què ens va explicar la sommelier de Monvínic, Martinborough és una de les dues zones de Nova Zelanda on es cultiva de forma exitosa la pinot noir. L'altra és Malborough, situat a la illa sud i més freda (i per tant, més adequada per a la pinbot noir, a priori). De fet, Martinborough sembla que ha adquirit més fama pels seus syrahs.

A Casa Portuguesa i l'Ajuntament

Encara no ho he pogut veure amb els meus propis ulls, però una veu acreditada, la de la Maria, m'ha comentat que A Casa Portuguesa –fantàstic local gracienc dedicat a les bondats culturals i, per tant gastronòmiques, portugueses– tanca les seves portes. A la seva façana hi penja un cartell que diu que el fet es deu a que l'Ajuntament de Barcelona no entén la seva idea de negoci.
Nosaltres entenem que no tenia els premisos que tocaven. Però no és cosa nostra valorar aquest lloc segons les lleis de l'Ajuntament, que es regeix per criteris fixos, no flexibles, i per tant tot sovint allunyats de la realitat, sino lamentar-nos de la desaparició, potser per sempre, d'un centre cultural com pocs n'hi ha a la ciutat. No només dedicats a una cultura, la portuguesa (absúrdament poc coneguda per nosaltres), sino en general. Un lloc que ens ha permès degustar amb un punt de saudade les pasteis de Belem. Saber que, a part del oportos i vinhos verdes, hi tenen altres vins impressionants. Que la torta del Casar te un gran competidor en el queijo de Azeitao. O que la pastisseria més clàssica i simple ens pot transportar a mons d'infantesa que en realitat mai hem viscut.
A Casa Portuguesa era un gran lloc on dur les visites, on quedar amb els amics més sofisticats i hedonistes i on recordar alguns dels millors viatges que hem fet mai a la vida... A Portugal és clar.
Però l'Ajuntament, una institució abstracta que viu per ella mateixa, com els mercats, d'això no en sap res.
www.acasaportuguesa.com

Piélago, de Jiménez Landi

Tipus de vi: vi negre

Collita: 2007

Celler: Jiménez Landi (www.jimenezlandi.com)

Zona: DO Méntrida

Varietats: Garnatxa i Syrah

Alc.: 14,5 % 

Preu: 19 €

Nota de Tast: 

Capa mitjana i color picota amb rivet blavós.

Olor de fruites vermelles tipus maduixa i gerds fresques, gens de sobremaduració. Aromes de flors com violeta, vainilla… Algunes notes de criança que són més evidents en boca (vainilla, algún torrat…). En conjunt produeix una sensació afruitada, amb notes de vainilla, torrats i de fruita àcida que pot recordar a la Coca-Cola.

Àgil i amb bona acidesa, gens dens ni pesat, amb un taní gruixut (potser sobresurt per la poca greixositat del vi i per l’acidesa) però madur. Molta amplitud. Molt compensat, llarg i persistent.

Una molt bona forma de veure com pot ser un cupatge de garnatxa i syrah fora dels climes mediterranis i zones com el Priorat, l’Empordà o el Rosselló, amb permís de les DO aragoneses que també ens encanten…  No sé com s’hò fan però aconsegueixen una frescor i aromes de fruita impressionants sense arribar a les notes confitades. Poca extracció, acidesa alta i molta concentració de fruita vermella fresca, herbacis… Si hem de cercar un exemple, a més d’Aragó, ens podría recordar més a l’estil dels Cote du Rhone (on podríem trobar un cupatge similar) o inclús un Borgonya, que no pas a res que es faci pel voltant.

Està clar que, més enllà de la calor que imaginem a Toledo, les nits són fresques i les maduracions són tranquiles aconseguint unes garnatxes i siràs que res tenen a veure amb els nostres. De fet… Qui hagués dit que duia garnatxa? La syrah és més evident.

D’aquells vins per a guardar i veure com evolucionen, que segur que ho fa molt bé… O fotre-te’l a la primera de canvi.

La criatura costa certa pasta, per no parlar del germà gran com Ataulfos o Cantos del Diablo que se’n van al doble. Així que podeu començar pel Sotorrondero, el germà petit (que no soni a insult!) del celler, allò que en venen a dir un vi jove amb criança (en què quedem?), amb cupatge similar i de molt bon beure. I us convenceu de tastar, quan pogueu, la resta.  
Mireu la seva web i adoneu-vos de la seva forma de treballar. D'aquesta forma entendreu el preu dels vins i us vindran més ganes de prendre'ls.