A Casa Portuguesa i l'Ajuntament

Encara no ho he pogut veure amb els meus propis ulls, però una veu acreditada, la de la Maria, m'ha comentat que A Casa Portuguesa –fantàstic local gracienc dedicat a les bondats culturals i, per tant gastronòmiques, portugueses– tanca les seves portes. A la seva façana hi penja un cartell que diu que el fet es deu a que l'Ajuntament de Barcelona no entén la seva idea de negoci.
Nosaltres entenem que no tenia els premisos que tocaven. Però no és cosa nostra valorar aquest lloc segons les lleis de l'Ajuntament, que es regeix per criteris fixos, no flexibles, i per tant tot sovint allunyats de la realitat, sino lamentar-nos de la desaparició, potser per sempre, d'un centre cultural com pocs n'hi ha a la ciutat. No només dedicats a una cultura, la portuguesa (absúrdament poc coneguda per nosaltres), sino en general. Un lloc que ens ha permès degustar amb un punt de saudade les pasteis de Belem. Saber que, a part del oportos i vinhos verdes, hi tenen altres vins impressionants. Que la torta del Casar te un gran competidor en el queijo de Azeitao. O que la pastisseria més clàssica i simple ens pot transportar a mons d'infantesa que en realitat mai hem viscut.
A Casa Portuguesa era un gran lloc on dur les visites, on quedar amb els amics més sofisticats i hedonistes i on recordar alguns dels millors viatges que hem fet mai a la vida... A Portugal és clar.
Però l'Ajuntament, una institució abstracta que viu per ella mateixa, com els mercats, d'això no en sap res.
www.acasaportuguesa.com