Monvínic

En motiu del final del taller de tast de vins (versió DO) amb tota la colla de veteranos, vam decidir anar al Monvínic i tastar algunes cosetes. Certament, en va tenir part de rresponasabilitat el programa del Marcel Gorgori(to) que ens va recordar la singularitat del lloc. Com se sol, dir, és un lloc diferent, no surt barat, però val la pena. en especial si vas amb colla i el plantejament és tastar coses noves i deixar sorprendre's. I així ho vam fer, no sense un inici complicat i maracat per certa falta de comunicació amb la sommelier.
Però per això està un servidor (alias El Mestre), qui va agafar la batutat i va decidir crear una ruta de tast a mig camí entre les classes (tast a cegues) i les recomanacions de la sommelier.
La cosa va anar prou bé, els vins van agradar i... Oh, Sorpresa! Va sortir tot plegat per menys de 20 € per cap. en total, vam tastar 4 vins d'aquí i d'allí. ANEMABEURE:

GEORG BREUER RIESLING 2008
WILLUNGA 100 WINES 2009
TE TERA 2009
QUINTA DA CASA AMARELA 2006

TE TERA 2009, de Martinborough Vineyard

Tipus de vi: vi negre

Collita: 2009

Celler: Martinborough Vineyard

Zona: Martinborough, Nova Zelanda

Varietats: Pinot Noir

Alc.: -

Preu: -

Nota de Tast: 

Capa mitja-baixa, color vermell picota i brillant.

Aromes de fruits vermellsi negres i de criança (vainilla, torrats molt sus) ben integrats amb la fruita. dóna una sensació general de pastisseria amb fruita i un toc refrescant. Intensitat mitja.

En boca és líquid però omple. Bona acidesa però més moderada que en pinot noirs francesos. Bon recorregut i taní suau. Regust de criança. sensació general de frescor i lleugeresa.

Un vi 100% Pinot Noir molt interessant per a començar a entendre aquesta varietat. Segons la meva experiència, quan s'ha començat a tastar vins amb cos, densos i alcohòlics, els pinot noirs francesos acostumen a semblar aigua (aguachirri, com diuen alguns) bruta i suc de raïm verd. En aquest cas ens trobem un vi amb les caracterítiques típiques de la varietat (poca capa, poc tanní, frescor, aromes subtils...) però amb certs elements càl.lids que el fan accessible per a pal.ladars mediterranis, cert regust dolcenc, presència de barrica (vainilles, torrats...).  

Pel què ens va explicar la sommelier de Monvínic, Martinborough és una de les dues zones de Nova Zelanda on es cultiva de forma exitosa la pinot noir. L'altra és Malborough, situat a la illa sud i més freda (i per tant, més adequada per a la pinbot noir, a priori). De fet, Martinborough sembla que ha adquirit més fama pels seus syrahs.

A Casa Portuguesa i l'Ajuntament

Encara no ho he pogut veure amb els meus propis ulls, però una veu acreditada, la de la Maria, m'ha comentat que A Casa Portuguesa –fantàstic local gracienc dedicat a les bondats culturals i, per tant gastronòmiques, portugueses– tanca les seves portes. A la seva façana hi penja un cartell que diu que el fet es deu a que l'Ajuntament de Barcelona no entén la seva idea de negoci.
Nosaltres entenem que no tenia els premisos que tocaven. Però no és cosa nostra valorar aquest lloc segons les lleis de l'Ajuntament, que es regeix per criteris fixos, no flexibles, i per tant tot sovint allunyats de la realitat, sino lamentar-nos de la desaparició, potser per sempre, d'un centre cultural com pocs n'hi ha a la ciutat. No només dedicats a una cultura, la portuguesa (absúrdament poc coneguda per nosaltres), sino en general. Un lloc que ens ha permès degustar amb un punt de saudade les pasteis de Belem. Saber que, a part del oportos i vinhos verdes, hi tenen altres vins impressionants. Que la torta del Casar te un gran competidor en el queijo de Azeitao. O que la pastisseria més clàssica i simple ens pot transportar a mons d'infantesa que en realitat mai hem viscut.
A Casa Portuguesa era un gran lloc on dur les visites, on quedar amb els amics més sofisticats i hedonistes i on recordar alguns dels millors viatges que hem fet mai a la vida... A Portugal és clar.
Però l'Ajuntament, una institució abstracta que viu per ella mateixa, com els mercats, d'això no en sap res.
www.acasaportuguesa.com

Piélago, de Jiménez Landi

Tipus de vi: vi negre

Collita: 2007

Celler: Jiménez Landi (www.jimenezlandi.com)

Zona: DO Méntrida

Varietats: Garnatxa i Syrah

Alc.: 14,5 % 

Preu: 19 €

Nota de Tast: 

Capa mitjana i color picota amb rivet blavós.

Olor de fruites vermelles tipus maduixa i gerds fresques, gens de sobremaduració. Aromes de flors com violeta, vainilla… Algunes notes de criança que són més evidents en boca (vainilla, algún torrat…). En conjunt produeix una sensació afruitada, amb notes de vainilla, torrats i de fruita àcida que pot recordar a la Coca-Cola.

Àgil i amb bona acidesa, gens dens ni pesat, amb un taní gruixut (potser sobresurt per la poca greixositat del vi i per l’acidesa) però madur. Molta amplitud. Molt compensat, llarg i persistent.

Una molt bona forma de veure com pot ser un cupatge de garnatxa i syrah fora dels climes mediterranis i zones com el Priorat, l’Empordà o el Rosselló, amb permís de les DO aragoneses que també ens encanten…  No sé com s’hò fan però aconsegueixen una frescor i aromes de fruita impressionants sense arribar a les notes confitades. Poca extracció, acidesa alta i molta concentració de fruita vermella fresca, herbacis… Si hem de cercar un exemple, a més d’Aragó, ens podría recordar més a l’estil dels Cote du Rhone (on podríem trobar un cupatge similar) o inclús un Borgonya, que no pas a res que es faci pel voltant.

Està clar que, més enllà de la calor que imaginem a Toledo, les nits són fresques i les maduracions són tranquiles aconseguint unes garnatxes i siràs que res tenen a veure amb els nostres. De fet… Qui hagués dit que duia garnatxa? La syrah és més evident.

D’aquells vins per a guardar i veure com evolucionen, que segur que ho fa molt bé… O fotre-te’l a la primera de canvi.

La criatura costa certa pasta, per no parlar del germà gran com Ataulfos o Cantos del Diablo que se’n van al doble. Així que podeu començar pel Sotorrondero, el germà petit (que no soni a insult!) del celler, allò que en venen a dir un vi jove amb criança (en què quedem?), amb cupatge similar i de molt bon beure. I us convenceu de tastar, quan pogueu, la resta.  
Mireu la seva web i adoneu-vos de la seva forma de treballar. D'aquesta forma entendreu el preu dels vins i us vindran més ganes de prendre'ls.
 

CAP DE BARBARIA

Tipus de vi: vi negre amb criança

Collita: 2007

Celler: Cap de Barbaria (www.capdebarbaria.com)

Zona: VT Formentera

Varietats: Cabernet Sauvignon 40%, Monestrell 30%, Merlot 15%, Fogoneu 5%

Alc.: 14 % 

Preu: 30 €

Nota de Tast: 

Capa mitja-alta amb una bon color que taca la copa. A la vista ja mostra l'edat amb colors marronosos i teula i bona brillantor. Al nas hi notem aromes de llet àgria (làctics), cuirs i balsàmics. Fruits vermells i negres i notes de criança. En boca omple però té un pas en boca molt suau i tannins molt fins. Notem de nou els làctics i la crinaça (torrats molt suaus i vainilla) així com la fruita vermella. Ens recorda les bandes de fruits a base de pasta de full i crema amb fruits vermells. Molt agradable i golós sense ésser empalegós.  

A Formentera tan sòls hi ha dos celler. Aquest n'és un, situat al centre de l'illa, aproximadament. Si no anem errats, tan sols elabora aquest vi. I, personalment, crec que no fa falta més. Simplement, un vi collonut per a tastar amb bona companyia. Un molt bon regal per a qui li agradi el vi. 

CORAZÓN LOCO BLANC, de Bodegas Iniesta

Tipus de vi: vi blanc

Collita: 2010

Celler: Bodegas Iniesta

Zona: VT Castilla La Mancha

Varietats: Verdejo i Sauvignon Blanc

Alc.: 12,5% 

Preu: 5,5 €

Nota de Tast: 

Color groc palla suau amb reflexos verdosos.

En nas hi notem notes típiques de les varietats, molt a l'estil dels vins de Rueda però potser amb menys frescor: cítrics, herbacis...

A la boca manté aquest càracter de Rueda (untuós, acidesa...) però amb menys frescor i concentració aromàtica, suposem que pel clima considerablement més càl.lid. Fàcil de beure.

Les varietats utilitzades –que impedeixen, suposem, que s'inscrigui a la DO Manchuela– són clarament una aposta per aconseguir un vi comercial o, si més no, del gust dels seus elaboradors. Durant el tast ens repetíem constantment la frase que resa l'interior de l'ampolla "la pasión va por dentro" esperant que quelcom sortís cap enfora i ens regalés, a l´últim moment, alguna alegria, com te acostumats l'Andrés als aficionats al futbol. Llàstima que a mi el futbol no m'agrada i pel què fa al vi, aquest moment miracolós no ha arribat. Però coincideixo amb la majoria de gent: l'Andrés és bon noi i ha tirat endavant un projecte vinícola iniciat per son pare, allunyant-se de zones de més renom, dels plantejaments empresarials i de diner fàcil que han seguit altres. I això ja és motiu suficient per felicitar-lo. En resum, vi simpàtic –de difícil crítica per tractar-se d'un vi de lo puto gusiluz– i fàcil de beure en quasevol moment. Destacar la retòrica de la marca i diverses frases que apareixen a l'etiquetes, una ironia carinyosa cap al seu propietari, suposem.

Las Rocas de San Alejandro Viñas Viejas 2009

Tipus de vi: vi negre

Collita: 2009

Celler: Bodegas San Alejandro

Zona: D.O.Calatayud
Varietats: 100% garnatxa negra
Alc.:15% 
Preu: 11 €

Nota de tast:

Oh! Capa mitja! Primera sorpresa acostumats a garnatxes amb molta extracció. Color vermell picota, no gaire envellit. En nas, sensació d'oliva negra, anisats (fonoll), fruits vermells frescos (una altra soresa, acostumats a aromes "garnatxeros" de sobremaduració"). Certa sensació a florit, fongs, bolets... En boca manté la sorpresa, es manté frecsc, no és empalegós. Bona acidesa i tanní discret. Certa mineralitat. Hi surt fruita madura i pruna negra.

En conjunt, un bon vi per a entrar dins del món dels nous vins aragonesos, en especial les seves garnatxes. Vins més lleugers i refrescants, sense les notes de sobremaduració que trobem en molts casos amb la garnatxa, tot i que amb la seva dosi d'alcohol. Personalment, cada cop m'agraden més. 

PAGOS DE MONCAYO

Tipus de vi: vi negre jove amb criança
Collita: 2010
Celler: Pagos de Moncayo


Zona: D.O. Campo de Borja
Varietats: Garnatxa i Syrah
Alc.: 14 % 
Preu: 7 €

Nota de Tast: 

Color negre fosc i ribet blavós, marcant syrah, sí senyor. 

En nas hi hem notat notes metàl.liques, com de fero oxidat, també de terra. La fruita surt poc a poc. En boca es nota certa criança amb aromes de vainilla  però amb notes de vi jove: fruita, herbacis... És potent i amb un regust amargós. 

Un d'aquells vins joves fets per agradar, amb un punt de fusta i fruitosos. Això sí, potent i cert nivell alcohòlic. 

HUYENDO DE PARKER, per José Carlos Capel

Una entrevista interessant on es posa en dubte el criteri d'aquest gurú amb pinta de Hommer Simpson i els vins que puntua.

ODA NEGRE, de Castell del Remei

Tipus de vi: vi negre

Collita: 2007 

Celler: Castell del Remei

Zona: D.O. Costers del Segre

Varietats: Merlot, Cabernet Sauvignon i Ull de llebre 

Alc.: 14’5%

Preu: 15€ 

Nota de tast: 

Color marró fosc. 

En nas acetona i pintaungles. 

En boca cirera picota, minerals i pissarra. 

Comentaris: 12 mesos de barrica

Atteca negre 2009

     Tipus de vi: vi negre

    Collita: 2009  

    Celler: Atteca

    Zona: D.O. Calatayud

    Alc.: 15% 

    Preu: 10 € 

    Varietats: Garnatxa negra 100 %

    Nota de tast: 

    Color vermell i ntens, ribet blavós. Capa coberta, textura glicèrica. 

    En nas aparèix la fruita vermella ben madura, quasi confitada, aromes
    de criança (toffe), allò que es va definir con olor de pernil dolç (altres vegades ens hem trobat vinsnegres que fan olor directament de fetge.

    En boca és potent, amb bon tanní (madur) i acidesa que es compensa amb un punt dolcenc. Equilibrat. 

    La definició generalitzada va ésser molt bo. Una definició molt tècnica, ja veieu.  

 

Comentaris:

Com en altres vins aragonesos a base de garnatxa, aquest vi ens sembla que manté un 

equilibri agradable entre les caracterísitques típiques de la varietat (alcohol, acidesa 

moderada, tendència a la sobremaduració...) i la frescor. Entenem que es deu principalment al clima de la zona, lleument més fred i contrastat que a zones com el 

Priorat o l'Empordà. Personalment, aquestos vins conviden a seguir bevent, no embafen. 

TAST PER A MATAR EL CUQUET

Primer post d'aquest nou blog que, espero, sigui fructífer. Explicarem les motivacions i el nom de la web en algun altre moment i lloc. El tema és un tast més o menys improvitzat, una forma de mantenir les nostres habilitats sensorials vives, conèixer coses noves (vins és clar) i passar una bona estona. Em sembla un bon post per a iniciar el blog, que te coma onbjectiu quelcom similar.
El passat 27 de setembre –després de les vacances d'estiu i de tants mesos sense gaudir del taller de tast de vins amb el grup més veterà a qui dono classes a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès– vam decidir improvitzar un tast variat per a matar el cuquet i anaragafant pràctica abans de començar el nou curs. La idea era que cadascú dugués un vi que hagués adquirit durant les vacances o alguna cosa interessant de tastar. De pas, qui pugués, duria quelcom per a menjar.

La Montse ens va obrir les portes de la seva casa per a poder realitzar tan dura i important tasca. Malauradament vam haver de patir les absències de personatges vitals com el savi Joan cots, el Gerard o l'Edu puig.  A canvi, vam tenir entre nosaltres l'Albert "nariz de platino" i el retorn del Ruben i l'Anna, absents durant un parell de trimestres ja que sembla més importants i convincents la Lali Domènch i les seves classes de cuina. Es nota que a Sant Cugat encara no en faig, de clases de cuina. Tot broma, és clar.
Els vins tastats van ésser en principi variats però valgui dir que el gust general es decanta pels negres de zones properes i ¡més aviat càlides, molt de garnatxes i coses així. Val a dir també que l'únic que va dur un blanc vaig ser jo, sempre marcant la diferència.
Les fitxes de cada vi han estar elaborades per la Montse (alavada sigui) en base al seu criteri i recollint la resta d'opinions, i completades (espero que de forma respectuosa) per mi:

GRAN ANGULAR 2010, DE MAS COMTAL 

ATTECA NEGRE, 2009

ODA NEGRE 2007, de Castell del Remei


PAGOS DE MONCAYO

GRAN ANGULAR, de Mas Comtal

     Tipus: Vi blanc

     Collita: 2010 

     Celler: Mas Comtal

     Zona: D.O Penedès

     Alc.: 14%

     Preu: 14 € 

     Varietats: Incrozzio Manzoni 80%,Chardonnay 20%

Nota de tast:

Groc palla brillant, reflexos verdosos.   

Aromes a poma, cítrics, llessamí i bullits (s'entén com a verdura bullida tipus api, col... 

És una sensació no gaire intensa i que marxa a mesura que s'obre el vi). A mesura que 

s'obre, la fruita es va confitant i fent més dolça, com de carmel o inclús mel i cera 

d'abella. La sensació d'acidesa cítrica es manté.

En boca és àcid, verd, astringent, part blanca de la pell de llimona. Personalment crec

que l'acidesa, sí bé marcada, dóna caràcter al vi i és refrescant. És persistent i deixa un 

regust de fruita agradable. 

Vi que se'n va del típic blanc jove fresc i fàcil de veure. Te potència, aromes 

concentrades de fruita i molt subtils de criança. Com ens van dir al celler (i hi estem 

d'acord) possiblement necessita un temps d'ampolla per a desenvolupar aromes de 

criança i fer-se més complex. D'estructura per a aguantar no n'hi falta.

Comentaris: 

Mas Comtal és un celler de tall familiar, que treballa de forma ecològica i,

sobretot, sense gaires xorrades. Parlen clar i no els agraden les tonteries. Són molt 

bona gent, sí més no la Marta, qui sempre ens ha atès. Són especialment coneguts els 

seus vins joves (el rosat, el blanc Pomell...), frescos, amb bona acidesa, gustosos... 

També la seva gamma alta, els Petrea, més complicats d'entendre i més cars de 

comprar. 

Elaboren escumosos dins de la DO Penedès, passant dels dictats del Cava. Dí que sí!

Gran Angular es tracta d'un projecte del celler amb el qual volen elaborar vins"diferents" 

en base a varietats poc conegudes, anyades de qualitat i vinificacions poc comercials. 

Aquesta llibertat els obliga, d'altra banda, a comercialitzar el producte fora de la DO 

Penedès (que no contempla la varietat incrozzio Manzoni, per exemple) i a vendre 

aquesta novetat a un preu que considerem excel.lent. Això sí, us haureu de desplaçar al 

celler o comprar el vi per correu. No n'asseguren la seva continuitat. És a dir, que potser 

l'any que ve no en fan o canvien la recepta. Enguany, n'han fet dues versions, una feta 

100% amb la varietat Incrozzio Manzoni i l'altre amb un 80 % d'aquesta varietat i 20 % 

chardonnay, parcialment envellit en bótes. Vam tastar aquest segon. I ens va agradar.